As de cors, no busquis eterns amors…
Enmig del jardí de l’oblit, envoltada de fitxes de casino, camina l’única dona que va arribar a aconseguir ser considerada quelcom diví. Apostin ja cavallers: vermell passió o negre seductor; triïn ja el seu color, doncs ja girant està la ruleta que escollirà el guanyador del seu cor.
Murmuris, rumors, romanços callats rere el so de trets… Tirs, tirs i més tirs; amors perduts, amors adormits i nous galants pels passadís.
No vol luxes, no vol joies, ni crims per amor o aquestes històries; només vol un amor, que no la condemni al dolor. Un company fidel que al costat d’ella envelleixi, encara que la bellesa pereixi.
Doncs, qual solitària és de vegades la vida d’una dona, si entre cigarrets lentament consumits i crims fredament concebuts, només les presons omplen els seus llits, mentre les ànimes de les dames, són condemnades a vagar a les nits amb els seus somnis en flames.
Però no pateixis bella dona, sigues forta, no dubtis de la sort; tu ets l’as, no hi ha carta ni trampa que et sotmeti, teva és la partida, teva l’aposta, teu el joc i teva la vida. I encara que l’ampolla es mostri mig buida, pensa que un nou amor trobaràs i amb ell un nou whisky obtindràs.
Benvolguda soledat, que em vols per companyia, deixa’m almenys per un dia sentir alegria… i només es va escoltar…
As de cors, no busquis més eterns amors.
Tornar a Relats
Aquest relat correspon al dibuix a llapis As de cors que trobareu a l’apartat d’il·lustracions.
As de cors
Carolina Sans Cuende